· Buscar informació sobre la definició d’ informàtica (diverses fonts)
D'aquesta manera, la informàtica es refereix al processament automàticd'informació mitjançant dispositius electrònics i sistemes computacionals. Elssistemes informàtics han de comptar amb la capacitat de complir tres tasquesbàsiques: entrada (captació de la informació), processament i sortida(transmissió dels resultats). El conjunt d'aquestes tres tasques es coneix comalgorisme.
La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per donar suport i potènciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador.
En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions.
· Buscar informació sobre:
· Arquitectura d’ ordinadors (definició, parts, inventor, biografia)
L' arquitectura de computadors és le disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial interès a la forma en la qual la unitat central de procés (CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de memòria.
L’ ordinador té diferents parts y cadascuna té una funció diferent:
monitor
El monitor o pantalla d'ordinador, és un dispositiu de sortida que, mitjançant unainterfície, mostra els resultats, o els gràfics del processament d'una computadora. Hi ha de dos tipus: De tub y de LCD
El monitor o pantalla d'ordinador, és un dispositiu de sortida que, mitjançant unainterfície, mostra els resultats, o els gràfics del processament d'una computadora. Hi ha de dos tipus: De tub y de LCD
Ordinador de Tub Ordinador de LCD
Teclado
Un teclado de computadora es un periférico, físico o virtual (por ejemplo teclados en pantalla o teclados táctiles), utilizado para la introducción de órdenes y datos en una computadora. Tiene su origen en los teletipos y las máquinas de escribir eléctricas, que se utilizaron como los teclados de los primeros ordenadores y dispositivos de almacenamiento (grabadoras de cinta de papel y tarjetas perforadas). Aunque físicamente hay una miríada de formas, se suelen clasificar principalmente por ladistribución de teclado de su zona alfanumérica, pues salvo casos muy especiales es común a todos los dispositivos y fabricantes (incluso para teclados árabes y japoneses).
Mouse
El ratolí (de la traducció de mouse en anglès) és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment.
Normalment té dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic diverses accions, depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea on es trobi la puntera. Actualment la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix al tercer botó, cosa que permet més comoditat en l'ús d'algunes aplicacions (com per exemple, els processadors de text o les finestres dels navegadors d'Internet) en integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla.
Mouse Optic Mouse Trackball
· Llenguatges de programació (definició, tipus…)
Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment unordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb què treballarà el programa com les accions que realitzarà. Mentre que alguns llenguatges es defineixen per una especificació formal (un document), altres són definits oficiosament per una implementació concreta (un compilador).
· Xarxes
Una xarxa elèctrica és el conjunt de mitjans format per generadors elèctrics, transformadors, línies de transmissió i línies de distribució utilitzats per portar l'energia elèctrica als elements de consum dels usuaris.
Amb aquesta finalitat es fan servir diferents tensions per limitar la caiguda de tensió en les línies. Normalment les més altes tensions es fan servir en distàncies més llargues i granspotències. Per utilitzar l'energia elèctrica les tensions es redueixen a mesura que s'acosta a les instal·lacions de l'usuari. Per a això es fan servir els transformadors elèctrics.
Tipus de xarxes
· LAN : xarxa d'àrea local (local area network). Tipus de xarxa que trobem en qualsevol organisme o empresa, que s’utilitza per a establir comunicacions internes, és doncs una xarxa privada, ubicada habitualment dins d’un mateix edifici. La xarxa d’àrea local utilitza cable propietat del mateix organisme o empresa com a mitjà d’enllaç. Aquest tipus de xarxa també fa possible la connexió dels usuaris amb altres xarxes locals, metropolitanes o mundials, com ara Internet.
· MAN : xarxa d’àrea metropolitana (metropolitan area network). Realitza la interconnexió de xarxes del tipus LAN i d’equips informàtics d’usuaris dins d’una mateixa població o ciutat. La connexió dels equips se sol fer mitjançant les empreses de comunicacions que proporcionen aquests serveis localment, les quals habitualment també treballen en l’àmbit nacional.
· WAN : xarxa d’àrea estesa (wide area network). Fa possible la connexió d’equips informàtics nacionalment i internacionalment. Internet és un exemple d’aquest tipus de xarxes i, en concret, està formada per la connexió d’usuaris de LAN i MAN. Els enllaços de comunicació s’estableixen per mitjà de les empreses de comunicacions que ofereixen aquest servei, les quals habitualment són les companyies de comunicacions locals i estatals de telefonia
· Sistemes operatius
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.[1]
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.
· Intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.
Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent és complex. Hi ha moltes definicions de què és exactament la intel·ligència artificial. La més estesa és la deJohn McCarthy (1995), que afirma que "és fer que una màquina es comporti d'una manera que seria considerada intel·ligent en un humà."
Es considera l'avi de la intel·ligència artificial al britànic Alan Turing que, al llarg de la Segona Guerra Mundial i sota els auspicis del servei d'intel·ligència britànic, va començar a fonamentar les bases del que avui coneixem com a intel·ligència artificial.
Existeixen diferents tipus de coneixement i mitjans de representació del coneixement. El qual pot ser carregat en l'agent pel seu dissenyador o pot ser après pel mateix agent utilitzant tècniques de aprenentatge.
També es distingeixen diversos tipus de processos vàlids per obtenir resultats racionals, que determinen el tipus de agent intel·ligent. De més simples a més complexos, els cinc principals tipus de processos són:
§ Execució d'una resposta per defecte per cada entrada (anàlogues a actes reflexos en éssers vius).
§ Recerca de l'estat requerit en el conjunt dels estats produïts per les accions possibles.
§ Algorismes genètics (Anàleg al procés d'evolució de les cadenes d'ADN).
§ Xarxes neuronals artificials (Anàleg al funcionament físic del cervell d'animals i humans).
§ Raonament mitjançant una Lògica formal (Anàleg al pensament abstracte humà).
Fonts:
0 comentarios:
Publicar un comentario